El futur que els arxius preserven

Coordinador: Alejandro Delgado Gómez
Participants: Luis Hernández Olivera, Joan Soler Jiménez i Anaclet Pons Pons

ALEJANDRO DELGADO GÓMEZ


Llicenciat en filosofia, amb especialització en crítica de la cultura contemporània. Ha treballat en arxius, biblioteques i museus des de 1989. En l’actualitat és tècnic d’arxius i biblioteques a l’Ajuntament de Cartagena, on s’ocupa bàsica, però no exclusivament, dels entorns digitals del Servei.

També és consultor de la companyia 3000 Informàtica. Ha participat en projectes de la Society of American Arxivist i ARMA International, i fou membre del consell editorial de OCLC Dystems and Services. Ha estat observador convidat del recentment conclòs projecte InterPares 2. És investigador afiliat del Center for Internation as Evidence de la Universita de Califòrnia-Los Angeles. És membre del CNT 50, SC1-Gestión de Documentos y Aplicaciones- de Aenor, i ha participat com a expert en el SC 11 -Records/Archives Management- de l'Organització Internacional de Normalització. És membre del comité científic de les Jornades Internacionals d'Informació i Documentació –Ibersid-, i de la revista Scire. És membre de la Comissió de Normes de Descripció Arxivística (CNEDA). Coordina la col·lecció bibliogràfica “Tendencias” i edita la revista digital “ Archives & Social Studies”.

Algunes de les seues publicacions:

• El principio de contextualidad y relación de los documentos: una aproximación tentativa . En Scire, vol 12, núm. 1 (2006). http://ibersid.eu/ojs/index.php/scire/article/view/1584

•  Metadatos y descripción como representación del contexto archivístico (2007)

• El centro y la equis: una introducción a la descripción archivística contemporánea. Múrcia: Universidad de Murcia, Servicio de Publicaciones, 2008. Anales de Documentación, vol 11. http://digitum.um.es/xmlui/handle/10201/4101

 
LUIS HERNÁNDEZ OLIVERA

És professor d'Arxivística de la Universitat de Salamanca. Llicenciat en Història per la Universitat de Salamanca (1982), va estudiar Arxivística en el Centre d’Estudis Bibliogràfics i Documentaris en el Ministeri de Cultura i va obtenir el diploma de Documentalista Especialitzat en l’Escola de Documentació de la Universitat Complutense de Madrid (1984). Doctorat (2005) en Documentació per la Universitat de Salamanca, amb una tesi sobre la valoració i selecció de documents en els arxius espanyols.

La seva experiència professional inclou treballs tant per al sector públic com per a empreses. És, a més, funcionari de carrera en excedència en el Cuerpo de Ayudantes de Archivos, Bibliotecas y Museos de la Universitat de la Laguna.

Els seus interessos professionals es centren fonamentalment en la investigació, docència i consultoria sobre temes arxivístics, especialment en les àrees de valoració i selecció de documents, descripció d’arxius i sistemes i auditories de la informació,
És vocal del Consell d’Arxius de Castilla i Lleó, l’òrgan consultiu i assessor de l’Administració de la Comunitat Autònoma en matèria d’arxius i patrimoni documental.

És director del Departament de Biblioteconomía i Documentació de la Universitat de Salamanca i en l’actualitat president de l’Associació d’Arxivers de Castella i Lleó (ACAL) i dirigeix les seves publicacions. Fou membre del Comité de Direcció de la Secció de Formació Professional del Consell Internacional d’Arxius. També fou vocal de FESABID (Federació Espanyola de Societats d’Arxivística, Biblioteconomia, Documentació i Museística).


JOAN SOLER JIMÉNEZ

És president de l’Associació d'Arxivers - Gestors de Documents de Catalunya des de maig de 2013. Actualment, i des de 2009, treballa com a Director de l’Arxiu Històric de Terrassa, on desenvolupa el tractament arxivístic de documents històrics (medievals, moderns i contemporanis); Difusió i promoció de la memòria històrica; Conservació de fons històrics públics i privats (personals, comercials, empresarials, d'entitats, etc.); i, per suposat, preservació digital.

Destaquen dos projectes duts a terme per Joan soler. El primer d’ells (2007), el Projecte PARADÍS, consistent en la implantació del Sistema Integral de Gestió Documental de l’Ajuntament de Terrassa: Registre General, BPM, Gestor Documental i Arxiu Digital. El segon projecte, anomenat Arxius Accessibles (2009), pretén l’adaptació dels productes i serveis de l’Arxiu a tot tipus de col·lectius socials amb la finalitat d’ampliar el ventall d’usuaris. Productes per a persones invidents o amb deficiències visuals, productes especials per a col·lectius amb risc d’exclusió, productes per a col·lectius de dones, persones majors, per a escolars i universitaris, emprenedors comerciants i industrials. L’objectiu final és apropar l’Arxiu a tota la societat i no limitar-ho a investigadors o historiadors . Apartar-nos d’una visió merament historicista i concretar la nostra funció eminentment social i productiva.

Joan Soler és Màster en Prehistòria, Ciències de l’Antiguitat i Edat Mitjana per la Universitat Autònoma de Barcelona; Postgraduat en Gestió de Documents Electrònic per la Universitat Autònoma de Barcelona; Diplomat en Paleografia, Diplomàtica, Arxivística, Codicologia i Sigilografia per la Scuola Vaticana di Paleografia, Diplomatica ed Archivistica; Laurea, Lettere Latine per la Università Pontifivia Gregoriana, i Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Algunes de les seves publicacions són:
•    ‘Una diplomàtica pels documents en crisi’  Lligall, núm. 32 (2011), p. 42-71.
•   ‘La il·lusió d'un vocabulari comú de la preservació digital’  Lligall, núm. 31 (2011), p.14-43.
•  La preservación de los documentos electrónicos. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2008. 123 p.


ANACLET PONS PONS



És catedràtic d’Història Contemporània en la Universitat de València. El seu treball, desplegat en nombrosos articles i llibres, s’ha centrat en dos camps preferents: la historia social i la historiografia, quasi sempre en col·laboració amb el seu amic Justo Serna Alonso. És coautor de diversos volums sobre la burgesia, des de La ciutat extensa (1992) fins Los triunfos del burgues (2012). Anaclet, junt amb Justo Serna, ha publicat llibres com Cómo se escribe la microhistoria (Cátedra, 2000) o La historia cultural: autores, obras y lugares (Akal, 2005).

Al marge d’aquestes dues àrees, han desenvolupat un ampli treball de difusió editorial, promovent i traduint distints autors i obres: des de la biografia de Fernand Braudel que va escriure Guiuliana Gmelli, fins a la recent edició del volum ¿Qué es la cultura popular?, d’Antonio Gramsci (Publicacions de la Universitat de València, 2011).
Ha destacat així mateix per les seves reflexions sobre les noves tecnologies i per les seves iniciatives en aquest camp. Molt recentment ha publicat El desorden digital: guía para historiadores y humanistas. Madrid, siglo XXI, 2013. Podem seguir a Anaclet Pons en el seu blog : http://clionauta.hypotheses.org/