viernes, 6 de diciembre de 2013
REFER PONTS TRENCATS
Al voltant de les VII Jornades
d’Arxius Valencians
sobre Documentació Digital i
Memòria Històrica.
Fa no massa anys, molts ho recordareu, hi havia una
febre considerable per conèixer la II
República, el Moviment Obrer i tots aquells referents que podien servir i
servir-nos per iniciar una convivència en democràcia, després de 40 anys amb
Franco.
Avui fa la feta que, més que encuriosits, estem
desenquets o enfadats amb la història. Tornen els fantasmes del passat en la
seua pitjor expressió, a to amb el clima de pessimisme i desesperança que avui
vivim, més enllà dels missatges mediàtics mediatitzats. Després d’anys de
glòria fàtua, tornem a pensar que som el darrer país d’Europa, que som
incapaços de ser un país realment modern i ens cau al damunt la llosa d’una
història de frustracions que, en realitat, ara creiem veure-ho, no havíem
superat. Mentrimentres, els catalans fugen d’aqueixa visió i d’aqueix fantasma,
tot creant i recreant una ‘altra identitat’. Mentre els valencians restem i
caiguem en el més pregon del pou de la hispanitat retrògrada i corrupta.
Potser penseu que això no té massa a veure amb els
arxius històrics i la documentació digital. Però, quin futur ens espera als
arxius històrics si la nostra societat ‘fuig’ de la història. Si ens avergonyim
del nostre passat, tant o més que no del present. Si enviem la investigació i
els investigadors a un altre planeta mentre que els documents digitals (o una
informació sense suport) conquereixen el present, la immediatesa i fins i tot
els pous del saber?
Si més no, aquestes VII Jornades, amb la presència
activa d’arxivers, diplomatistes, historiadors, informàtics i juristes, han
servit per traçar ponts entre la gestió diària i la planificació de llarga
durada, entre la tecnologia i el pensament, entre arxivers del passat i gestors
del present i del futur. Algú (els arxivers pensem que som nosaltres, però sols
no podem) hauria de tenir la perspectiva necessària per portar i projectar els
documents del present en el futur, per organitzar i trobar una lògica a l’allau
de documents electrònics que se’ns escapen de les mans; que igual ens
desapareixen com es multipliquen sense control.
Hem de treballar perquè la societat futura dispose
de documents veritables, autèntics i fiables; i que hom puga conéixer com han
estat produïts. Hem de desbrossar el camí perquè això puga ser així. També hem
de buscar i produir un nou paradigma. Un nou reequilibri personal i social amb els
valors humans i de convivència; amb la valentia d’enfrontar-nos tant a un futur
incert com a un passat que no ens hauria de fer por, sinó que, ben al contrari,
hauria de ser clau per contrastar, certificar, saber i fonamentar una societat
que no es pot sostenir sobre el no-res o sobre una reinvenció forçada. A no ser
que aspirem, com aquell, a arribar a les més altes cotes de la buidor i la
misèria moral.
Text publicat a la revista Saó,
de novembre de 2013, dedicada als 30 anys de la Llei d'ús i ensenyament del valencià.
