martes, 24 de diciembre de 2013

QUAN LUCIANA DURANTI BAIXA DEL NÚVOL

Presa encara del Jet-lag que pateix pel seu llarg viatge des de Vancouver (Canadà) a València, on ha d’inaugurar les VII Jornades de l’Associació d’Arxivers Valencians, Luciana Duranti no dubta en animar-se per fer un  primer passeig per la ciutat. Poques hores després d’aterrar a l’aeroport de Manises, Duranti no mostra gens el cansament del vol, però sí li costa un poc ubicar-se, perquè acaba de fer un periple professional per Rússia i Noruega. Després de València l’esperen a Marsella, París, Barcelona, Nairobi… Fins el 3 de desembre, quan tornarà a casa i a la British Columbia University, on treballa.

En visitar la Llotja de València, a poc a poc va situant-se, retrobant-se: deixa de pensar i parlar en anglés per recuperar el seu italià matern (va nàixer a Roma l’any 1950) i comença a identificar-se amb el gòtic i amb l’estètica medieval que València comparteix amb altres indrets d’Itàlia, país que va abandonar als 36 anys per traslladar-se a Canadà. Del temple medieval de les finances valencianes passem al Mercat Central, el temple modernista de les verdures i les fruites. Duranti admira les parades plenes de colors i li entra gana. “Raïm, demà compraré raïm, perquè el que arriba a Vancuver ve de Califòrnia i no sap a res”. 



Aquesta arxivera, considerada com una de les màximes autoritats mundials en la recerca de solucions per a la gestió i conservació de documents digitals i directora del programa internacional InterPARES, té un caràcter molt obert, és amable, divertida, encantadora. Així és Duranti quan baixa del “núvol” (cloud computing), el repositori virtual de documents que centra la seua recerca. El passeig per València s’hi fa molt agradable, però hem de tornar-hi, al núvol, i d’això en parlem mentre dinem una ensalada senzilla al barri del Carme.


A quines conclusions ha arribat després de 20 anys d’investigació sobre la conservació dels documents digitals?

Quan a Vancouver vam començar a tractar el problema de la conservació dels documents electrònics, entenguèrem que la única forma de resoldre’l era establir una teoria que ens ajudara a trobar solucions pràctiques. La tecnologia canvia tan ràpidament que cal una teoria sòlida per resoldre els problemes que es generen. Al nostre treball al Pentàgon plantejarem la necessitat de crear el primer estàndar de iure [vàlid legalment, acceptat jurídicament], que fou el DOD 50152, adoptat pel Govern Federal dels Estats Units el 1997. Al món occidental hi havia altres sistemes de gestió de facto,  però el nostre model va ser finalment acceptat realment com l’estàndar, l’estàndar de facto.

La principal conclusió és que els principis que van inspirar aquest primer estàndar són encara vàlids. És a dir, la teoria encara és vàlida. Naturalment, el que canvia és la manera en què la teoria s’implementa en situacions que són completament diverses, amb  tecnologia i tipus documents totalment diversos. No es pot parlar d’una solució que valga per a tot. Això ho hem descobert en molts estudis de camp, on hem vist que organitzacions de tipus i context similar, han obtingut resultats satisfactoris fent coses completament diferents. La cultura de cada organització o entitat té un valor enorme, i per això és molt important estudiar primer com es cada organització, qui ha de fer ús de la tecnologia, quin tipus de preparació necesita, quines són les prioritats… Això és el primer que s’ha de fer abans d’introduir qualsevol tecnologia. No s’hi pot introduir sistema de treball que la gent no sàpiga o no vulga usar, perquè tot seran problemes.

Un altra conclusió és que els arxivers i acadèmics no poden iniciar una recerca sense principis teòrics ferms. I la tecnologia canvia amb tanta velocitat que la recerca ha d’estar incorporada en les activitats quotidianes de la conservació de documents. Els arxius no poden esperar a que altres resolguen els seus problemes. Són els mateixos arxius el que han de colaborar en la millora de la tecnologia, en trobar solucions dels problemes propis. I és molt important, a més, assumir que les solucions són sempre dinàmiques. La teoria és vàlida, però el modo en què aquesta teoria s’implementa canvia continuament. Totes les solucions són específiques, és a dir, estan adaptades a les condicions particulars de les organitzacions on van a ser aplicades.

En resum, les solucions no són tecnològiques, són procedimentals, polítiques i culturals.

És el núvol segur?

I tant que no! La nostra pròxima investigació se centra en els documents en internet. Pot haver proveidors generals que no són institucionals, com ara Amazone, Google o Microsoft, però poden haver proveïdors que treballen per a tu. Tot és una qüestió de control del sistema, de sostenibilitat, de continuitat i de fiabilitat. Quan tu agafes un avió no vas a entrevistar-te amb el comandant de la nau, perquè tu et fies d’ell. Amb els proveïdors del núvol ha de passar el mateix: no necessitem entrevistar-nos cada vegada, ens hem de fiar-hi. Però, en aquest moment, encara, les dades sensibles, les dades que has de conservar permanentment, no les fiques en internet. No es filtrarà allò que no vols que es filtre.

Quina repercusió tenen les seues investigacions en la vida quotidiana de la gent?

L’impacte és directe i indirecte. El directe es reflexa en els documents que oferim amb instruccions, per exemple, per a les persones que no volen perdre les seues fotografies familiars. Són una sèrie de recominacions pràctiques que serveixen tant per a arxivers com a dentistes, periodistes… aquells que han de conservar les seues dades. I l’indirecte és que les nostres recomanacions esdevenen estàndars vàlids per a totes les organizacions, i millora el treball de totes les persones que s’hi integren. No ens vam adonar de l’enorme impacte del nostre treball fins agost passat, quan el nostre servidor va ser atacat per hackers. El vam tancar durant 20 dies per buscar totes les mesures de seguretat per a què això no tornara a passar. Durant aquests 20 dies, ens van arribar  centenars de missatges procedents d’arreu del món: “ Què passa?”,  “On estan els documents?”, “La nostra organització no funciona sense vosaltres!”…  Perquè els nostres productes tenen molts usos, s’empren en facultats no sols d’arxivística sinò també de ciències de la computació, per a dissenyar mòduls de formació per a cursos, associacions, arxius…

Quin futur espera als arxius més petitis i modests que no poden fer front a l’avanç tecnològic?

Només calen uns pocs diners i una mica d’experiència amb la tecnologia. Del nostre sistema InterPARES, totes les persones o arxius poden fer descàrregues i fer-ne ús. A més, està disponible en totes les llengües. Hi podem col·laborar amb tots. Es poden digitaltzar els materials i ficar-los en el núvol. El problema del núvol és que és fàcil pujar les coses, però impossible llevar-les. El núvol és perillós excepte si hom té un núvol propi. Per exemple, els arxius valencians petits es poden posar d’acord amb un proveïdor per crear un núvol adïent, pagar a aquesta persona per a què se’n dedique, que controle el servidor, etc.

I què passarà en països com Itàlia o Espanya, en procés continu de retallament de recursos?

No es pot retallar en aquests recursos! Es poden reduir altres, però no la inversió en la conservació de documents, perquè del contrari aquest es perdran, es perdran les dades, la transparència, el funcionament del sistema. És totalment impossible!

Entrevista realitzada per Esperança Costa


Afectada todavía por el Jet-lag que sufre tras su largo viaje desde Vancouver (Canadá) hasta Valencia, donde iba a inaugurar las VII Jornadas de la Asociación de Archiveros Valencianos, Luciana Duranti no duda en animarse para dar su primer paseo por la ciudad. Pocas horas después de aterrizar en el aeropuerto de Manises, Duranti no se muestra cansada, pero sí le cuesta un poco ubicarse tras su periplo profesional por Rusia y Noruega. Después de su estancia en Valencia la esperan en Marsella, París, Barcelona, Bruselas, Pretoria… Hasta el 3 de diciembre, cuando ha vuelto a casa y a su trabajo en la British Columbia University.

Al visitar la Lonja de Valencia, poco a poco va situándose, reencontrándose: deja de pensar y hablar en inglés para recuperar su italiano materno (nació en Roma -1950-) y empieza a identificarse con el gótico y con la estética medieval que Valencia comparte con otros lugares de Italia, país que abandonó a los 26 años para trasladarse a Canadá. Del templo medieval de las finanzas valencianas pasamos al Mercado Central, el templo modernista de las verduras y las frutas. Duranti admira los tenderetes llenos de colores: le entra hambre. “Uva, mañana compraré uva, porque la que llega a Vancuver viene de California y no sabe a nada”.

Esta archivera, considerada como una de las máximas autoridades mundiales en la investigación de soluciones para la gestión y conservación de documentos digitales y directora del programa internacional InterPARES, tiene un carácter muy abierto, es amable, divertida, encantadora. Así es Duranti cuando baja de la “nube” (cloud computing), el repositorio virtual de documentos que centra sus investigaciones. El paseo por Valencia se hace muy agradable, pero tenemos que volver a la nube, y sobre esto charlamos mientras comemos una sencilla ensalada en el barrio de Carmen.

¿A qué conclusiones ha llegado tras 20 años de investigación sobre la conservación de los documentos digitales?

Cuando en Vancouver empezamos a tratar el problema de la conservación de los documentos electrónicos, entendimos que la única forma de resolverlo era establecer una teoría que nos ayudara a encontrar soluciones prácticas. La tecnología cambia tan rápidamente que hace falta una teoría sólida para resolver los problemas que se generan. En nuestro trabajo en el Departamento de Defensa de los Estados Unidos planteamos la necesidad de crear el primer estándar de iure [válido legalmente, aceptado jurídicamente], que fue el DOD 5015.2, adoptado por el Gobierno Federal de los Estados Unidos en 1997. En el mundo occidental había otros sistemas de gestión de facto, pero nuestro modelo fue finalmente aceptado realmente como “el estándar”, el estandar de facto, incorporado al Moreq2.

La principal conclusión es que los principios que inspiraron este primer estándar son todavía válidos. Es decir, la teoría todavía es válida. Naturalmente, lo que cambia es la manera en que la teoría se implementa en situaciones que son completamente diferentes, con tecnología y tipos de documentos totalmente distintos. No se puede hablar de una solución que valga para todo. Esto lo hemos descubierto en muchos estudios de campo, en los que hemos visto que organizaciones de tipos y contexto similar han obtenido resultados satisfactorios haciendo cosas completamente diferentes. La cultura de cada organización o entidad tiene un valor enorme, y por eso es muy importante estudiar primero como es cada organización, quién tiene que hacer uso de la tecnología, qué tipo de preparación necesita, cuáles son las prioridades… Esto es el primero que se tiene que hacer antes de introducir cualquier tecnología. No se puede introducir un sistema de trabajo que la gente no sepa o no quiera usar, porque todo serán problemas.

Otra conclusión es que los archiveros y académicos no pueden iniciar una investigación sin principios teóricos firmes. Y la tecnología cambia con tanta velocidad que la investigación tiene que estar incorporada en las actividades cotidianas de la conservación de documentos. Los archivos no pueden esperar a que otros resuelvan sus problemas. Son los mismos archivos los que tienen que colaborar en la mejora de la tecnología, en encontrar soluciones a los problemas propios. Y es muy importante, además, asumir que las soluciones son siempre dinámicas. La teoría es válida, pero el modo en que esta teoría se implementa cambia continuamente. Todas las soluciones son específicas, es decir, están adaptadas a las condiciones particulares de las organizaciones donde van a ser aplicadas.

En resumen, las soluciones no son tecnológicas, son procedimentales, políticas y culturales.

¿Es la nube segura?

¡Claro que no! Nuestra próxima investigación se centra en los documentos en internet. Puede haber proveedores generales que no son institucionales, como por ejemplo Amazon, Google o Microsoft, pero puede haber proveedores que trabajen para ti. Es  una cuestión de control del sistema, sostenibilidad, continuidad y fiabilidad. Cuando tú coges un avión no vas a entrevistarte con el comandante de la nave, porque te fías de él. Con los proveedores de la nube tiene que pasar lo mismo: no necesitamos entrevistarnos cada vez, nos tenemos que fiar. Pero en este momento, todavía, los datos sensibles, los datos que tienes que conservar permanentemente no los metes en internet. No se filtrará aquello que no quieres que se filtre.

¿Qué repercusión tienen sus investigaciones en la vida cotidiana de la gente?
El impacto es directo e indirecto. El directo se refleja en los documentos que ofrecemos con instrucciones, por ejemplo, para aquellos que no quieran perder sus fotografías familiares. Son una serie de recomendaciones prácticas que sirven tanto para archiveros como para dentistas, periodistas… aquellos que tienen que conservar sus datos. Y el indirecto es que nuestras recomendaciones se convierten en estándares válidos para todas las organizaciones, y mejora el trabajo de todos los que las integran. No nos dimos cuenta del enorme impacto de nuestro trabajo hasta agosto pasado, cuando nuestro servidor fue atacado por hackers. Lo cerramos durante 20 días para buscar todas las medidas de seguridad para que esto no volviera a pasar. Durante estos 20 días, nos llegaron centenares de mensajes procedentes de todo el mundo: “¿Qué pasa?”, “Dónde están los documentos?”, “Nuestra organización no funciona sin vosotros!”, nos decían. Porque nuestros productos tienen muchos usos, se emplean en facultades no sólo de archivística sino también de ciencias de la computación, o para diseñar módulos de formación para cursos, asociaciones, archivos…

¿Cuál será el futuro de los archivos más pequeños y modestos que no pueden hacer frente al avance tecnológico?

Sólo hace falta un poco dinero y un poco de experiencia con la tecnología. Todas las personas o archivos pueden hacer descargas y hacer uso de nuestro sistema InterPARES. Además, está disponible en todas las lenguas. Podemos colaborar con todos. Se pueden digitalizar los materiales y meterlos en la nube. El problema de la nube es que es fácil subir las cosas, pero imposible quitarlas. La nube es peligrosa excepto si se tiene una nube propia. Por ejemplo, los archivos valencianos pequeños se pueden poner de acuerdo con un proveedor para crear una nube adecuada, pagar a esta persona o empresa para que se dedique a ello, que controle el servidor, etc.

¿Y que pasará en países como Italia o España, en continuo proceso de recortes en recursos?
¡No se puede recortar en estos recursos! Se pueden reducir otros servicios, pero no la inversión en la conservación de documentos, porque si no se perderán, se perderán los datos, la transparencia, el funcionamiento del sistema. ¡Es totalmente imposible!


Entrevista realizada per Esperança Costa

Leer más ...
viernes, 13 de diciembre de 2013

Ressenya REVISTA D'ARXIUS: Documentació digital i memòria històrica, caçant fantasmes?

REVISTA D’ARXIUS, Num. 11-12. Documentació digital i memòria històrica, caçant fantasmes?. VII Jornades de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians, 2012-2013.


El contingut de l’últim número de la revista es correspon amb les ponències presentades en les VII Jornades de l’AAV que van tindre lloc a València entre el 23  i el 25 d’octubre de 2013. En aquesta ocasió, l’Associació ha comptat amb la participació d’especialistes de diversos camps: la cultura escrita, les tecnologies digitals i els arxius, amb l’objectiu principal d’analitzar i debatre sobre el paper de l’arxiu en el context actual del profund canvi cultural generat per la tecnologia digital.
Obri la publicació el text de la conferència inaugural de Luciana Duranti en torn a la problemàtica de guardar documents d’arxiu en el Cloud computing o Informàtica en el núvol. Amb el rigor y la claredat que caracteritzen aquesta reputada investigadora i teòrica de l’arxivística moderna, Duranti revisa el concepte de confiança en l’entorn d’Internet i profunditza sobre les avantatges i riscos que comporta la pràctica cada vegada més estesa de conservació dels arxius en el núvol. Amb el nou projecte internacional en curs que dirigeix, InterPARES Trust, es pretén definir uns requisits i facilitar un marc legal que aporte garanties i seguretat a les persones i organitzacions implicades en aquests nous serveis.
A continuació, la ponència de Lluís-Esteve Casellas llança a l’aire una sèrie de preguntes molt pertinents en aquests temps d’incertesa en els que vivim sobre la funció i serveis de l’arxiu: quins serveis oferim a la ciutadania?, què sabem dels nostres usuaris?, quin futur tenen els arxius històrics? ... La seua visió crítica i poc complaent cap el model d’arxiu tradicional altera la nostra suposada seguretat en les pràctiques arxivístiques consolidades i ens prepara mentalment per a el saludable exercici de qüestionar la raó de ser d’arxius i arxivers i per a obrir noves línies de treball i models de negoci en l’entorn digital, entre els que podem assenyalar: els sistemes de gestió de dades; els projectes Open Data de reutilització de la informació pública; la promoció de la industria cultural; la conservació d’arxius privats; la gestió de repositoris digitals… i tot açò juntament amb la gestió de documents generats per l’administració electrònica, fonament dels futurs arxius històrics. Temes sobre els quals es tornarà a insistir en altres intervencions.
En el següent bloc de ponències sobre Documents electrònics i e-administració preval l’enfocament de tecnòlegs i juristes procedents de l’administració central, autonòmica i local. En aquest apartat es troba a faltar l’aportació d’experiències concretes d’implantació de sistemes de gestió de documents electrònics des del punt de vista dels arxius per a completar el panorama de l’estat de la qüestió.
Montaña Merchán, del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, resumeix les bondats de l’Administració electrònica: eficàcia administrativa, reducció de costos, millora dels serveis als ciutadans… i ens sorprèn amb les dades relatives a l’elevat grau d’adaptació dels procediments a la LAECSP en 2013: un 92% en l’Administració General de l’Estat i al voltant del 80% en les autonomies. Aquest important avanç ha estat possible gràcies a la sòlida infraestructura creada des de anys anteriors: xarxa SARA, plataformes @firma i d’intermediació de dades, intercanvi de registres, així como al desenvolupament normatiu de l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat (ENI). Altres ponències d’aquest bloc presenten opinions i experiències de l’àmbit local i autonòmic valencià, entre les que cal destacar el nou servei de custòdia documental de documents firmats que ofereix l’Agència de Tecnologia i Certificació Electrònica (ACCV).
Dins de l’apartat de preservació i conservació de documents electrònics s’inclouen diverses ponències relatives a la preservació d’arxius audiovisuals. Si fins fa poc aquest tipus de suports documentals no eren habituals en els arxius públics, en l’actualitat són ja molts els arxius que compten amb fons audiovisuals, procedents bé de la pròpia institució, bé de televisions locals desaparegudes (és el cas de l’Ajuntament de Gandia que ha reunit i  digitalitzat el fon de Gandia TV), la conservació de la qual exigeix dur a terme processos de digitalització. El camp de la documentació audiovisual és molt específic, molt tècnic i molt sovint els arxivers no estem d’entrada molt preparat per a abordar aquest tipus de projectes amb tota la seua amplitud i complexitat, por lo que es imprescindible conèixer altres experiències en aquest àmbit. Algunes de les ponències presentades provenen d’arxius de televisions: una televisió privada (ATRESMEDIA) i una pública (Canal9). La primera ponència està enfocada principalment al servei de la producció de nous continguts, mentre que en la segona es fa mes recalcament en la digitalizació amb fins de preservació. La posada en valor de l’arxiu audiovisual de Canal9, patrimoni documental valencià, resulta més que oportuna si tenim en compte que unes setmanes després de celebrar-se aquestes Jornades, va tenir lloc el tancament fulminant de RTVV sense que sapiem s’hagen pres mesures que garantisquen la custòdia, preservació i accés a aquesta imprescindible font audiovisual per a la història recent de la Comunitat Valenciana.
Complementen aquest bloc altres ponències referides a diverses experiències de digitalizació i difusió del patrimoni documental: arxius fotogràfics (Fundación Vicente Ferrer), eclesiàstics o parroquials (Archivo Histórico Eclesiástico de Bizcaia i Arquebisbat de València), etc.
Per últim, les ponències que van tancar les jornades es centren principalment en analitzar la problemàtica dels arxius històrics i reflexionar sobre el seu futur. Luis Hernández Olivera, d’acord amb el punt de vista de l’arxivística postmoderna, exposa l’allunyament dels arxius històrics espanyols de la realitat social i l’alt risc de que passen a convertir-se en centres museístics dedicats exclusivament a la conservació dels documents del poder. Proposa una sèrie d’iniciatives tendents a canviar el paradigma arxivístic i a renovar profundament la funció social dels arxius històrics: incorporació de nous fons que arrepleguen la memòria social (arxius personals), canvis en el tractament de la documentació,  així como noves formes de comunicació i de participació pública que potencien la funció de l’arxiu como a mediador social.
Les següents ponències dels arxivers Alejando Delgado i Joan Soler  incideixen en la necessitat d’adaptar els arxius històrics a la societat actual, més enllà de la funció de conservació del patrimoni cultural. Anaclet Pons aporta el punt de vista de l’investigador al expressar la preocupació dels historiadors davant l’accés futur als arxius digitals i la necessitat d’assegurar la seua continuïtat en el temps.
No imagine millor conferenciant per a la sessió de clausura d’aquestes jornades que a Antonio Rodríguez de las Heras, la conferència del qual nomenada “Archivo, memoria y lugar” tanca la publicació que ressenyem. La seua lectura resulta esclaridora per a entendre l’essència i abast de la tecnologia digital com generadora del transcendental canvi cultural que vivim i, com a conseqüència, la cruïlla en que es situa el mateix concepte d’arxiu.  Al gran interès del tema i de l’enfocament aportat per Rodríguez de las Heras, cal afegir la seua agradable i suggestiva forma de transmetre-ho, plagada de metàfores i poesia. Per als que vam tindre la sort d’estar presents en la seua conferència, va suposar una experiència intel·lectual i emocional de les que deixen petjada.

Mercedes Guijarro Antón
Directora del Servei d'Arxiu i Registre
Universitat d'Alacant


El contenido del último número de la revista se corresponde con las ponencias presentadas en las VII Jornadas de la AAV que tuvieron lugar en Valencia entre el 23  y el 25 de octubre de 2013. En esta ocasión, la Asociación ha contado con la participación de especialistas de diversos campos: la cultura escrita, las tecnologías digitales y los archivos, con el objetivo principal de analizar y debatir sobre el papel del archivo en el contexto actual del profundo cambio cultural generado por la tecnología digital.
Abre la publicación el texto de la conferencia inaugural de Luciana Duranti en torno a la problemática de guardar documentos de archivo en el Cloud computing o Informática en la nube. Con el rigor y la claridad que caracterizan a esta reputada investigadora y teórica de la archivística moderna, Duranti revisa el concepto de confianza en el entorno de Internet y profundiza sobre las ventajas y riesgos que entraña la práctica cada vez más extendida de conservación de los archivos en la nube. Con el nuevo proyecto internacional en curso que dirige, InterPARES Trust, se pretende definir unos requisitos y facilitar un marco legal que aporte garantías y seguridad a las personas y organizaciones implicadas en estos nuevos servicios.
A continuación, la ponencia de Lluís-Esteve Casellas lanza al aire una serie de preguntas muy pertinentes en estos tiempos de incertidumbre en que vivimos sobre la función y servicios del archivo: ¿qué servicios ofrecemos a la ciudadanía?, ¿qué sabemos de nuestros usuarios?, ¿qué futuro tienen los archivos históricos? ... Su visión crítica y poco complaciente hacia el modelo de archivo tradicional altera nuestra supuesta seguridad en las prácticas archivísticas consolidadas y nos prepara mentalmente para el saludable ejercicio de cuestionar la razón de ser de archivos y archiveros y para abrir nuevas líneas de trabajo y modelos de negocio en el entorno digital, entre los que podemos señalar: los sistemas de gestión de datos; los proyectos Open Data de reutilización de la información pública; la promoción de la industria cultural; la conservación de archivos privados; la gestión de repositorios digitales… y todo ello junto con la gestión de documentos generados por la administración electrónica, fundamento de los futuros archivos históricos. Temas sobre los que se volverá a insistir en otras intervenciones.
En el siguiente bloque de ponencias sobre Documentos electrónicos y e-administración prevalece el enfoque de tecnólogos y juristas procedentes de la administración central, autonómica y local. En este apartado se echa en falta la aportación de experiencias concretas de implantación de sistemas de gestión de documentos electrónicos desde el punto de vista de los archivos para completar el panorama del estado de la cuestión.
Montaña Merchán, del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, resume las bondades de la Administración electrónica: eficacia administrativa, reducción de costes, mejora de los servicios a los ciudadanos… y nos sorprende con los datos relativos al elevado grado de adaptación de los procedimientos a la LAECSP en 2013: un 92% en la Administración General del Estado y alrededor del 80% en las autonomías. Este importante avance ha sido posible gracias a la sólida infraestructura creada desde años anteriores: red SARA, plataformas @firma y de intermediación de datos, intercambio de registros, así como al desarrollo normativo del Esquema Nacional de Interoperabilidad (ENI). Otras ponencias de este bloque presentan opiniones y experiencias del ámbito local y autonómico valenciano, entre las que cabe destacar el nuevo servicio de custodia documental de documentos firmados que ofrece la Agencia de Tecnología y Certificación Electrónica (ACCV).
Dentro del apartado de preservación y conservación de documentos electrónicos se incluyen varias ponencias relativas a la preservación de archivos audiovisuales. Si hasta la fecha este tipo de soportes documentales no era muy habitual en los archivos públicos, en la actualidad son ya muchos los archivos que cuentan con fondos audiovisuales, procedentes bien de la propia institución, bien de televisiones locales desaparecidas (es el caso del Ayuntamiento de Gandía que ha recogido y digitalizado el fondo de Gandia TV), cuya conservación exige llevar a cabo procesos de digitalización. El campo de la documentación audiovisual es muy específico, muy técnico y a menudo los archiveros no estamos muy preparados de entrada para abordar este tipo de proyectos con toda su amplitud y complejidad, por lo que es imprescindible conocer otras experiencias en este ámbito. Algunas de las ponencias presentadas provienen de archivos de televisiones: una televisión privada (ATRESMEDIA) y una pública (Canal9). La primera ponencia está enfocada principalmente al servicio de la producción de nuevos contenidos, mientras que en la segunda se hace más hincapié en la digitalización con fines de preservación. La puesta en valor del archivo audiovisual de Canal9, patrimonio documental valenciano, resulta más que oportuna si tenemos en cuenta que unas semanas después de celebrarse estas Jornadas, tuvo lugar el cierre fulminante de RTVV sin que sepamos se hayan tomado medidas que garanticen la custodia, preservación y acceso a esta imprescindible fuente audiovisual para la historia reciente de la Comunidad Valenciana.
Complementan este bloque otras ponencias referidas a diversas experiencias de digitalización y difusión del patrimonio documental: archivos fotográficos (Fundación Vicente Ferrer), eclesiásticos o parroquiales (Archivo Histórico Eclesiástico de Bizcaia y Arquebisbat de València), etc.
Por último, las ponencias que cerraron las jornadas se centran principalmente en analizar la problemática de los archivos históricos y reflexionar sobre su futuro. Luis Hernández Olivera, de acuerdo con el punto de vista de la archivística postmoderna, expone el alejamiento de los archivos históricos españoles de la realidad social y el alto riesgo de que pasen a convertirse en meros centros museísticos dedicados exclusivamente a la conservación de los documentos del poder. Propone una serie de iniciativas tendentes a cambiar el paradigma archivístico y a renovar profundamente la función social de los archivos históricos: incorporación de nuevos fondos que recojan la memoria social (archivos personales), cambios en el tratamiento de la documentación,  así como nuevas formas de comunicación y de participación pública que potencien la función del archivo como mediador social.
Las siguientes ponencias de los archiveros Alejando Delgado y  Joan Soler  inciden en la necesidad de adaptar los archivos históricos a la sociedad actual, más allá de la función de conservación del patrimonio cultural. Anaclet Pons aporta el punto de vista del investigador al expresar la preocupación de los historiadores ante el acceso futuro a los archivos digitales y la necesidad de asegurar su continuidad en el tiempo.
No imagino mejor conferenciante para la sesión de clausura de estas jornadas que a Antonio Rodríguez de las Heras, cuya conferencia “Archivo, memoria y lugar” cierra la publicación que reseñamos. Su lectura resulta esclarecedora para entender la esencia y alcance de la tecnología digital como generadora del trascendental cambio cultural que vivimos y, como consecuencia, la encrucijada en que se sitúa el mismo concepto de archivo.  Al gran interés del tema y del enfoque aportado por Rodríguez de las Heras, hemos de añadir su agradable y sugestiva forma de transmitirlo, plagada de metáforas y poesía. Para los que tuvimos la suerte de estar presentes en su conferencia, supuso una experiencia intelectual y emocional de las que dejan huella.

Mercedes Guijarro Antón
Directora del Servicio de Registro y Archivo
Universidad de Alicante
Leer más ...
viernes, 6 de diciembre de 2013

REFER PONTS TRENCATS



Al voltant de les VII Jornades d’Arxius Valencians
sobre Documentació Digital i Memòria Històrica.




Fa no massa anys, molts ho recordareu, hi havia una febre considerable  per conèixer la II República, el Moviment Obrer i tots aquells referents que podien servir i servir-nos per iniciar una convivència en democràcia, després de 40 anys amb Franco.

Avui fa la feta que, més que encuriosits, estem desenquets o enfadats amb la història. Tornen els fantasmes del passat en la seua pitjor expressió, a to amb el clima de pessimisme i desesperança que avui vivim, més enllà dels missatges mediàtics mediatitzats. Després d’anys de glòria fàtua, tornem a pensar que som el darrer país d’Europa, que som incapaços de ser un país realment modern i ens cau al damunt la llosa d’una història de frustracions que, en realitat, ara creiem veure-ho, no havíem superat. Mentrimentres, els catalans fugen d’aqueixa visió i d’aqueix fantasma, tot creant i recreant una ‘altra identitat’. Mentre els valencians restem i caiguem en el més pregon del pou de la hispanitat retrògrada i corrupta.

Potser penseu que això no té massa a veure amb els arxius històrics i la documentació digital. Però, quin futur ens espera als arxius històrics si la nostra societat ‘fuig’ de la història. Si ens avergonyim del nostre passat, tant o més que no del present. Si enviem la investigació i els investigadors a un altre planeta mentre que els documents digitals (o una informació sense suport) conquereixen el present, la immediatesa i fins i tot els pous del saber?

Si més no, aquestes VII Jornades, amb la presència activa d’arxivers, diplomatistes, historiadors, informàtics i juristes, han servit per traçar ponts entre la gestió diària i la planificació de llarga durada, entre la tecnologia i el pensament, entre arxivers del passat i gestors del present i del futur. Algú (els arxivers pensem que som nosaltres, però sols no podem) hauria de tenir la perspectiva necessària per portar i projectar els documents del present en el futur, per organitzar i trobar una lògica a l’allau de documents electrònics que se’ns escapen de les mans; que igual ens desapareixen com es multipliquen sense control.

Hem de treballar perquè la societat futura dispose de documents veritables, autèntics i fiables; i que hom puga conéixer com han estat produïts. Hem de desbrossar el camí perquè això puga ser així. També hem de buscar i produir un nou paradigma. Un nou reequilibri personal i social amb els valors humans i de convivència; amb la valentia d’enfrontar-nos tant a un futur incert com a un passat que no ens hauria de fer por, sinó que, ben al contrari, hauria de ser clau per contrastar, certificar, saber i fonamentar una societat que no es pot sostenir sobre el no-res o sobre una reinvenció forçada. A no ser que aspirem, com aquell, a arribar a les més altes cotes de la buidor i la misèria moral.

Text publicat a la revista Saó, de novembre de 2013, dedicada als 30 anys de la Llei d'ús i ensenyament del valencià.




Leer más ...
domingo, 1 de diciembre de 2013

LOS ARCHIVOS INVISIBLES EN EL UNIVERSO AUDIOVISUAL


(Sobre la documentació administrativa de la televisió)


El passat dia 30 de novembre ha tingut lloc a València un acte en el que els arxivers valencians ens hem solidaritzat amb la causa dels documentalistes que conserven les imatges de les televisions i particularment amb els de Canal 9. Hi han estat presents
  • Imma Rull Perello, Responsable de Digitalització i Videoteca. Departament de Documentació Televisió de Catalunya. Digitalización: retos y logros.
  • Paloma Hidalgo Goyanes, Jefa de la Unidad de Análisis Documental PPII TVE, Profesora Asociada en la Facultad de CC de la Información UCM. Gestión del patrimonio audiovisual: Legislación y el acceso de los ciudadanos.
  • Mª Angeles Martín Martín. Jefa del Departamento de Archivo, Documentación y Biblioteca de Canal Sur Televisión. Difusión: 25 años de documentación audiovisual.
  • Mª Jesús López Elvira, Jefa de Documentación y Archivo de la compañia de CRTVG. Explotación y rentabilidad del fondo documental al servicio del ciudadano.
  • Jesús Alonso i López, President de l'Associació d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians. AAV. Los archivos invisibles en el universo audiovisual: Documentación administrativa de televisión.

Donada la presència de documentalistes d'arreu de la Península, hem fet un escrit en castellà. La nostra aportació ha intentat posar de relleu el valor dels documents de gestió de les televisions: els grans oblidats però, paradoxalment, els grans protagonistes dels plets que s'aveïnen. Hem apuntat, així mateix, algunes experiències viscudes a les televisions locals.

Al final trobareu dos enllaços: un a un reportatge de la TV3 sobre el País Valencià, sense canal 9, un dia després. En ell apareixen imatges del debat adés esmentat. I un altre amb l'Observatori de les Televisions Locals de Catalunya, el qual s'ha fet ressò de la nostra carta oberta al President de la Generalitat Valenciana sobre el futur de l'Arxiu de Canal 9.






No sólo vivimos un momento triste, tras el cierre de Canal 9 'a la griega'. Vivimos impotentes ante la destrucción de un país, de “su” televisión y de su administración pública. Vivimos con desazón la imposición de criterios bélico-políticos por encima de los éticos y profesionales. Vivimos la desmoralización de una sociedad que se desvertebra y se individualiza al mismo tiempo que se quema y se indigna en su fuero interno.

Los colectivos y profesionales aquí presentes tenemos, creo, una gran inquietud ante la inoperancia de los mecanismos políticos, incapaces de hacer frente a unas circunstancias ciertamente difíciles.

No sé durante cuánto tiempo continuaremos disfrutando de foros como este para hablar y contarnos cosas. Cada vez nos cuesta más salir de nuestras cuevas particulares para encontrarnos, para intercambiar conocimientos, experiencias y saberes. Por eso es de agradecer la invitación de Lola Alfonso y del Colegio de Bibliotecarios y Documentalistas.

Como mínimo, este es un acto de solidaridad, de dignidad y, quizá, también, de resistencia y reacción ante los continuos desaguisados a los que nos vemos sometidos.

La necesaria y difícil visión global.


Ante la especialización, la improvisación y los intereses personales y a corto plazo estamos necesitados de una perspectiva global, precisamente ahora, en tiempos de crisis para la filosofía o la historia. Nos falta visión de conjunto, en el espacio, en las organizaciones; y en el tiempo. Vivimos a martillazos y a salto de mata.

Creo que es en esa perspectiva global desde donde debemos introducir la importancia de los archivos. Unos archivos que no son colecciones de unas u otras tipologías documentales, ni son montones de papeles o almacenes de objetos varios. Tampoco son un conjunto de información temática o seleccionada con uno u otro criterio. Los archivos són conjuntos organizados y coherentes de documentos producidos, gestados, por una persona u organización que reflejan con verdad y sinceridad –muchas veces involuntaria- su vida.

Mantener la integridad y la unidad de cualquier fondo documental, en este caso el de RTVV, es una cuestión elemental y básica no sólo de los principios archivísticos sino de la lógica más elemental: unos principios que escasamente se tienen en cuenta. Cada cual suele tener interés en un tema concreto, en un documento singular, pero no una perspectiva de conjunto, íntegra, de la documentación que genera un ente productor y que es el reflejo más fiel de su existencia y actividad.

Precisamente es el ente productor, el "padre" de los documentos, quien debería tener esa visión. Qué hacemos, sin embargo, cuando el mismo padre acaba de morir, ayer mismo? Repartimos, liquidamos, la herencia en mil trozos? Sería una catástrofe y haría imposible reconstruir la identidad paterna.

En nuestro caso hay un ‘pater familias’ superior o subsidiario: la propia Generalitat Valenciana que a lo largo de su vida ha promulgado, entre otras, una Llei de Patrimoni (1998) y una Llei d’Arxius (2005). No son malas leyes. El problema está en cumplirlas y hacerlas cumplir.

Ante nosotros, pues, tenemos un problema de consideración y de respeto a la unidad del fondo documental de RTTV, compuesto por documentos administrativos, sonoros y audiovisuales.

¿Al menos llegará al Archivo Central o Histórico de la  Generalitat el conjunto íntegro de la documentación administrativa ? ¿O llegarán sólo los despojos de una guerra?

(Quizá sea conveniente recordar que apenas hace unos días la policía registró los archivos de Canal 9 con motivo del caso Gürtel ; y no creo que fueran, precisamente, vídeos o novelas lo que buscaban).





Curiosamente, o significativamente, la entidad RTVV, que ha llegado a tener un millar largo de trabajadores no ha tenido, que sepamos, ningún archivero o responsable global de la documentación administrativa. Parece ser que las responsabilidades están parceladas y una parte de la documentación de archivo está externalizada.

http://blogstv.laxarxa.com/observatori/2013/11/28/carta-oberta-a-la-generalitat-valenciana/

http://www.tv3.cat/videos/4790431/Primer-dia-sense-Canal-9


Fotos: observatori català de Tv locals. Allà també en tanquen. L'observatori es fa ressò de la nostra carta oberta al President de la Generalitat Valenciana.

Imatge de 'El Roto':
Leer más ...
sábado, 23 de noviembre de 2013

QUÈ SERÀ DE L’ARXIU DE CANAL NOU I RTVV?



Potser siga en temps de mal oratge, d’incertesa, de destrucció i desintegració quan més es posa de relleu el valor dels documents. Ells donen testimoni de la vida d’una persona, d’una institució o d’una empresa pública com ha estat RTVV. Aquests testimonis haurien de ser fiables, duradors i autèntics, ço és, no manipulats: que són el que diuen ser. Dic tot açò perquè sembla que ens en recordem de santa Bàrbera quan trona; i encara ni així.


Mantenir la integritat i unitat de qualsevol fons documental, en aquest el de RTVV, és una qüestió elemental i bàsica no sols dels principis arxivístics sinó de la lògica més elemental: uns principis que escassament es tenen en compte. Cadascú sol tenir interés en un tema concret o en un document singular, però no una perspectiva global i de conjunt, íntegra, de la documentació que genera un ens productor i que és el reflex més fidel de la seua existència i activitat. Precisament, és l’ens productor, el “pare” dels documents, qui hauria de tenir aqueixa visió. Què fem, però, quan el mateix pare està a punt de morir? Repartim l’herència a trossos i mossos? Seria una catàstrofe i faria impossible reconstruir la identitat paterna.

En el nostre cas hi ha encara un ‘pater familias’ superior o subsidiari: la pròpia Generalitat Valenciana, la qual, al llarg de la seua vida, ha promulgat, entre altres, una Llei de Patrimoni (1998) i una Llei d’Arxius (2005), les quals estan bé, però han estat poc practicades, començant per la mateixa Generalitat, incapaç d’executar-les i fer-les acomplir. I ara?

Per una vegada, serà la Generalitat capaç de mirar més enllà del present abrupte? Serà capaç de respectar la unitat del fons documental de RTTV, composat per documents administratius, sonors i audiovisuals? Posarem trellat i sentit comú, finalment, almenys pel que toca la custòdia del patrimoni documental? Farem possible la transparència i el govern obert (e-government) del qual tant se’n parla, a hores d’ara especialment a València? Això mateix no és possible sense una cura específica dels documents, de ‘tots’ els documents d’una organització, des del més nou al més vell, des del document en paper a l’electrònic de darrera generació. I, curiosament, o significativament, a l’entitat RTVV, que ha arribat a tenir un miler llarg de treballadors, ni tan sols se li ha passat pel cap. De fet, no hi ha cap arxiver o responsable global de la documentació administrativa.

En tot cas, esperem i desitgem que la Generalitat tinga en compte i complisca la seua pròpia legislació; que practique mètodes professionals de selecció i transferència i que hi pose els mitjans imprescindibles, ço és, un arxiu intermedi de la Generalitat (projecte executat a mitges) i una dotació adient del seu arxiu central o històric.

Fotos: naciodigital.com. Carolina Blasco, directora de la TV de Cardedéu, al seu arxiu. www.aravalles.cat
Leer más ...
sábado, 26 de octubre de 2013

GRÀCIES


Ja han passat les VII jornades i, crec, ens han deixat a tots un bon sabor de boca. Hem pogut i hem sabut tirar endavant una proposta ambiciosa en un moment dificultós en què ens fan falta ànims i bones sensacions. Sobretot aquella de què podem fer coses dignes i profitoses per al nostre col·lectiu i per a la societat.


Compartir sempre és agradable i, certament, hem pogut contrastar sabers i hem coincidit en moments, cafés i plantejaments que potser ens eren desconeguts i que podem intentar d'aplicar en el nostre dia a dia. Ens hem trobat i retrobat; i ens hem carregat d'energia.

Per això no ens cansarem de donar gràcies. A tots els qui heu fet l’esforç d'acudir, des de lluny, i des d’uns arxius i unes institucions en temps de crisi i de turbulències. A tots els qui heu participat a través de les xarxes. Gràcies, per suposat, a les entitats que ens han donat suport i han cregut en la nostra proposta: a la Generalitat Valenciana i especialment a Antonio Ariño i a tot el seu equip del vicerectorat de cultura i d’igualdat de la Universitat de València, a la direcció i els treballadors del Col·legi Rector Peset, als col·legis professionals d’enginyers en informàtica i a COSITAL, el col·legi dels secretaris, dipositaris i interventors de l’administració local. A les empreses amigues, especialment a PROCO, i al mateix ministeri de Cultura del Govern d’Espanya, que s'ha fet present a través de la Coordinadora d’Associacions d’Arxivers. A Luciana Duranti que ha compartit tots els dies amb nosaltres i a tots els ponents, comunicants o presentadors que ens han donat el millor de cada ú.



Us deixe, a continuació, ací escrit, el missatge que vam confegir per a l'inici de les jornades i que va especialment adreçat a les autoritats representatives i acadèmiques.

Com sabeu, podeu disposar de les actes a través del darrer número, acabat d'editar, de la Revista d'Arxius, la qual podeu demanar a secretaria@arxiversvalencians.org.


Lluís Esteve Casellas, Lidón Paris i Luciana Duranti


Segurament estarem tots d’acord en què ens enfrontem a una realitat duríssima. Una realitat de rescissió de contractes, de desaparició de becaris (en lloc del seu reciclatge),  d’emergència i d’empobriment general de l’administració i de les empreses. Empobriment econòmic, però també i sobretot, empobriment civil i societari. Crec que, davant del que ens passa, no ens podem girar d’esquena o tapar-nos els ulls.

La nostra administració, els nostres arxius, les nostres il·lusions se’ns cauen de les mans. Els arxius reculen i perden pes en la pròpia administració que els genera. Fins i tot bona part del futur de la flamant i esperançadora administració electrònica es troba en qüestió. És cert que podríem dissimular i intentar “vendre” una realitat virtual, falsa, mediàtica, provisionalment còmoda, però enganyaríem a tots i ens enganyaríem a nosaltres mateixos.

Volem continuar anestesiats sense ni tant sols intentar resoldre els problemes reals, que són els que tenim implantats a la nostra pell, el nostre cor i en el nostre patrimoni documental, tradicional o electrònic? 

Portem 30 anys llargs de democràcia i gairebé uns altres tants de vigència de l’estatut d’autonomia de 1982, que ens dona plenes competències en matèria d’arxius. És evident que no tot allò que s’ha fet ha estat malament. Tampoc es tracta de minusvalorar la bona voluntat dels actuals responsables. Seria incert i injust. Aquells primers anys foren d’esperança i de creació d’un entramat legislatiu i institucional. Ben prompte, però, abans que ocuparen el poder valencià les opcions més conservadores, es sentien símptomes de la poca operativitat i projecció d’una legislació i d’una maquinària encara relativament noves en matèria de gestió documental.

Ara mateix, ens trobem en un moment certament difícil. Patim el fet de no haver creat unes estructures suficientment sòlides en temps de bonança i ara els reptes, necessàriament, han de ser selectius i amb un grau indefugible de priorització: des de l’AAV hem apuntat alguns temes com a indefugibles: l’avaluació de documents, la professionalització i operativitat del òrgans assessors del SAV i la informatització del mateix; i, sobretot, l'aplicació de la llei d’arxius de 2005, si més no, en els àmbits de l’administració autonòmica i local. No és massa, però ja seria molt que fora una realitat més enllà de les frases solemnes dels discursos electorals i de les declaracions buides als mitjans de comunicació.

Tanmateix, front a la distància i la desconfiança, hauríem de teixir entre tots uns vincles constructius, de resolució d’allò que és possible fer ara. Uns vincles que haurien de fer viable i no traumàtica la transició i la comunicació entre els representants electes, l’aparell administratiu i una societat que ha augmentat exponencialment la seua malfiança i escepticisme cap als seus òrgans de govern. La bona gestió, el correcte infantament, selecció i arxiu dels documents, electrònics o convencionals; la consulta i accessibilitat real de la informació; la pràctica dels nostres codis deontològics i professionals haurien de jugar un paper essencial per tal de recuperar i guanyar una més que necessària i imprescindible cohesió i pacificació social que siga fruit d’una acció coordinada a mitjà i llarg termini.

Francament, pel que fa el medi universitari i acadèmic, malgrat el seu elefantisme i dispersió, hem trobat un clima remarcable d’ajut i de complicitat que és molt més que d’agrair (tant ací a la UV, com al Centre Internacional de Gandia, com en altres universitats valencianes). Els reptes que tenim no són pocs i confiem que podrem fer camí, junt a les institucions acadèmiques i representatives, per enfrontar-nos adequadament al repte que comporta integrar la documentació electrònica i la seua conservació al pensament teòric, als programes docents i a la pràctica empresarial.

Ara mateix, la nostra inquietud rau en què aquestes trobades no solament propicien un revulsiu teòric i intel·lectual, un impuls cap al futur, sinó sobretot, una ruta de navegació al bell mig de les tèrboles aigües d’una administració i unes organitzacions certament complexes i que pateixen una transformació, potser descomposició, imparable... i, sobretot, buscar fòrmules per recuperar la destresa, la intel·ligència i el bon fer d’arxivers, o candidats a arxivers, que avui es troben, literalment, agranant els carrers, a l’atur o fugint a l’estranger.

Confiem, si més no, en haver obert portes i haver vessat un mica de llum i d'esperança.



(de dreta a esquerre) Antoni Peña (Generalitat Valenciana), Irene Manclús (AAV), Antonio Ariño (Universitat de València), Luciana Duranti (University of Britisch Columbia) i Jesús Alonso (AAV)
Fotos: Óscar Grifoll.


Leer más ...
lunes, 21 de octubre de 2013

Jornades per als qui esteu prop i per als qui esteu lluny


Ens apropem al començament d'aquestes VII Jornades, amb prou feines queden unes hores, i des de l'AAV us convidem a participar en la sessió inaugural que se celebrarà dimecres que ve 23 d'octubre, oberta a tot el que vulgui acudir, en la qual comptarem amb les intervencions de Luciana Duranti i Lluis Esteve Casellas.
A més a més, per als qui no pugueu assistir, estan a la vostra disposició les Actes de les Jornades, publicades a la Revista d'Arxius 2012-2013, que podeu adquirir al preu de 25 euros. En elles s'inclou tant la conferència inaugural com totes les aportacions fetes a les Jornades. Per més informació sobre les comandes us remetem a l'enllaç de la Revista d'Arxius en la nostra web: http://www.arxiversvalencians.org/publicacions1.htm
En aquest enllaç també podeu consultar els continguts dels números anteriors de la nostra Revista, realitzar les comandes o bé subscriure-us.

Us esperem!!



Nos acercamos al comienzo de estas VII Jornadas, apenas quedan unas horas, y desde la AAV os invitamos a participar en la sesión inaugural que se celebrará el próximo miércoles 23 de octubre, abierta a todo el que quiera acudir, en la que contaremos con las intervenciones de Luciana Duranti y Lluis Esteve Casellas.

Además, para quienes no podáis asistir, están a vuestra disposición las Actas de las Jornadas, publicadas en la Revista d'Arxius 2012-2013, que podéis adquirir al precio de 25 euros. En ellas se incluye tanto la conferencia inaugural como todas las aportaciones hechas a las Jornadas. Para más información sobre los pedidos os remitimos al enlace de la Revista d'Arxius en nuestra web: http://www.arxiversvalencians.org/publicacions1cs.htm
En este enlace también podéis consultar los contenidos de los números anteriores de nuestra Revista, realizar los pedidos o bien suscribiros.

¡¡Os esperamos!!

Leer más ...
jueves, 17 de octubre de 2013

Conferència de clausura: Arxiu, memòria i lloc



Per tancar les VII Jornades de Documentació Digital i Memòria Històrica: Caçant fantasmes? serà el torn del Catedràtic de la Universitat Carlos III de Madrid Antonio Rodríguez de las Heras. La seva ponència estarà centrada en tres pilars: 'Arxiu, memòria i lloc'. En l'actualitat, Antonio Rodríguez de las Heras és també director de l'Institut de Cultura i Tecnología de la Universitat Carlos III, a més de dirigir el Laboratori del Centre EducaRed i el Màster en Direcció de l'empresa MeDEA. Premi FUNDESCO d'Assaig per 'Navegar per la informació'.


 
Resum:
El propòsit és interpretar la tecnologia digital com a generadora d'un transcendental canvi cultural i, com a conseqüència, la cruïlla en què se situa el concepte d'arxiu. La Xarxa és un espai sense llocs. S'intentarà mostrar que aquesta característica provoca la granularitat de la informació. A la Xarxa no hi ha informació estanca, cal abandonar aquesta imatge de dipòsit per una imatge cinètica; i es veurà quin paper té obsolescència per a aquesta informació en moviment. S'aconseguirà en el text que la digitalitat s'aproxima més a l'oralitat que a l'escriptura, amb les conseqüències que tal proximitat porta per al tractament de la informació. Es veurà igualment que la memòria exempta que construïm amb documents té en el suport digital possibilitats diferents a les ofertes per altres suports. Es conclourà amb l'observació que cada vegada hi haurà més documents virtuals, digitals, que no tindran el seu corresponent original en objectes tangibles que tinguin el seu lloc en el que cridem món real.

Resumen:
El propósito es interpretar la tecnología digital como generadora de un trascendental cambio cultural y, como consecuencia, la encrucijada en que se sitúa el concepto de archivo. La Red es un espacio sin lugares. Se intentará mostrar que esta característica provoca la granularidad de la información. En la Red no hay información estanca, hay que abandonar esa imagen de depósito por una imagen cinética; y se verá qué papel tiene la obsolescencia para esta información en movimiento. Se alcanzará en el texto que la digitalidad se aproxima más a la oralidad que a la escritura, con las consecuencias que tal proximidad trae para el tratamiento de la información. Se verá igualmente que la memoria exenta que construimos con documentos tiene en el soporte digital posibilidades distintas a las ofrecidas por otros soportes. Se concluirá con la observación de que cada vez habrá más documentos virtuales, digitales, que no tendrán su correspondiente original en objetos tangibles que tengan su lugar en lo que llamamos mundo real.

 Abstract:
The aim of this paper is to interpret the digital technology as the driving force of a far-reaching cultural change and, as a consequence, to consider the difficult crossroads the concept of archive is at. The Internet is a space without places. It is one of the aims of this paper to prove that the above-mentioned characteristic provokes the granularity of information. In the Internet, there is no stagnant information. The idea of repository has to be replaced by a kinetic image and the role of the obsolescence for such information in motion has to be assessed accordingly. It is our contention that digital communication is closer to oral one than to written communication, considering all implications that the said argument entails for the purposes of processing information. Besides, it is to be discussed in this paper the further possibilities that have creating our document-based memory on digital medium. Finally, it is our conclusion that more and more frequently virtual documents, digital ones, will increase in number with no corresponding tangible original version occupying a place in what we call the real world.

 
 
 

Leer más ...
lunes, 14 de octubre de 2013

Les VII Jornades als mitjans de comunicació: entrevista amb Jesús Alonso, president de l'AAV

Davant el proper inici de les VII Jornades que organitza l'Associació d'Arxivers i Gestors de Documents Valencians, el nostre president Jesús Eduard Alonso i López va oferir una entrevista en la televisió local Tele 7 Safor que condensa algunes de les línies mestres de les mateixes, tot tenint la documentació electrònica com a fil conductor. L'entrevista va ser conduïda per Puri Naya, periodista que va mostrar una especial motivació i interès a conèixer el futur dels documents electrònics i dels arxius.
Partint de la importància de preservar el nostre present per a les generacions futures, Jesús va incidir en l'aprofitament de les virtuts dels documents electrònics, procurant la solució al problema de la seua perduració. L'arxiver ha d'afrontar el futur obrint-se a la societat i amb una col·laboració fonamental amb juristes, informàtics i professionals de l'administració. Els mitjans de comunicació també juguen un paper important en aquestes Jornades, centrat en la seva capacitat de difusió. La combinació d'un bon servei d'arxiu i documentació amb el paper de les tecnologies informàtiques duen redundar en una millor gestió de la informació.

Us animem a participar i inscriure-vos, malgrat les dificultats actuals. En aquestes Jornades podem trobar-nos, enriquir-nos amb les col·laboracions dels professionals participants, així com buscar solucions al present i el futur de la nostra professió.

Ante el inminente comienzo de estas VII Jornadas que organiza la Associació d'Arxivers i Gestors de Documents Valencians, nuestro presidente Jesús Eduard Alonso i López ofreció una entrevista en la televisión local Tele 7 Safor que condensa las líneas básicas de las mismas, con la documentación electrónica como hilo conductor. La entrevista  fue conducida por Puri Naya, periodista que mostró una especial motivación e interés en conocer el futuro de los documentos electrónicos y de los archivos.

Partiendo de la importancia de preservar nuestro presente para las generaciones futuras, incidió Jesús en el aprovechamiento de las virtudes de los documentos electrónicos, procurando la solución del problema de su perduración. El archivero ha de afrontar este futuro abriéndose a la sociedad y con una fundamental colaboración con juristas, informáticos y profesionales de la administración. Los medios de comunicación también juegan un papel importante en estas Jornadas, centrado en su capacidad de difusión, que en combinación con un buen servicio de archivo y documentación, así como con el papel de las tecnologías informáticas, redunden en una mejor gestión de la información.

Os animamos a  participar e inscribiros. A pesar de las dificultades actuales, en estas Jornadas podemos encontrarnos, enriquecernos con las colaboraciones de los profesionales participantes y buscar soluciones al presente y futuro de nuestra profesión.
Leer más ...

Traductor

Etiquetes

administración electrónica (9) administración local (5) administración pública (8) adquisiciones (1) Alfred Mari Martí (1) almacenamiento masivo (3) Antena3Televisión (1) aplicaciones informaticas (1) archivística (5) archivo (7) Archivo Diocesano de Valencia (1) archivo RTVV (2) Archivo Secreto Vaticano (2) archivo televisión (4) archivos audiovisuales (5) archivos fotográficos (2) archivos históricos (5) Archivos parroquiales (1) Asociación de la Prensa de Madrid (1) asociaciones de archiveros (7) Atresmedia (1) buen gobierno (2) cambio cultural (2) cintas datos (1) cintas vídeo (1) comunicación (2) conservación imágenes (1) conservación patrimonio documental (1) cursos (1) custodia (1) datos abiertos (2) difusión (4) digitalización (6) digitalización de documentos (3) diputaciones provinciales (1) documentación digital (5) documentación fotográfica (2) documento (1) edición gráfica (1) educación (1) empresas (3) España (2) expediente electrónico (2) flujo archivo (1) fondo audiovisual (1) fotografía (2) Francisco Sanchis Moreno (1) Fundación Vicente Ferrer (1) Gandía (1) gestión de documentos (5) gestión fotográfica (2) historia de los archivos (1) imágenes digitales (1) internet (1) interoperabilidad (3) InterPARES (2) investigación (1) Los Borja (1) luciana duranti (1) memoria (1) memoria histórica (5) Modernización administrativa (3) normas ISO (2) nuevas tecnologías (2) ONG (1) ONGD (1) organización (1) país valenciano (1) PARADIS (1) patrimonio audiovisual (1) periodistas (1) política archivística (2) postmodernismo (1) preservación digital (4) publicaciones (2) Ramon Alberch Fugueras (1) Remedios Antequera (1) servicios en línea (1) signatura electrónica (1) tecnología (2) tecnologías digitales (1) televisión (1) Televisión local (2) Tercer Sector (1) TIC (1) transparencia (5)

Localització

Twitter

Con la tecnología de Blogger.